Autor: Ana Ibars

Generacions de L'Hospitalet

L”Hospitalet és el que es gràcies a l”esforç i a la voluntat de persones que, en un moment de la seva vida, van decidir buscar un futur millor o una alternativa a la precarietat.
Recordo que, de petita, els meus pares em deien que Collblanc (el barri on jo vivia) era la “Murcia chica” ja que moltes persones vingudes d”aquesta zona es van instal·lar allà. La meva mare, de fet, era filla de murcians.

L

L”escola catalana a L”Hospitalet, model d”integració.

El que jo vaig viure, es que els barris es van fer grans gràcies a que van començar a venir, fonamentalment, molts andalusos. Vaig créixer envoltada de bars amb noms com “la Casa de Baena”o “el rincon andaluz”, la Murcia chica va quedar petita front aquesta onada de nouvinguts.
En aquella època, la delinqüència, els robatoris, les bandes… eren el nostre dia a dia. Us recordeu? A cada barri hi havia una banda… Nosaltres, la gent de l”Hospitalet, vivíem aquest fet amb normalitat. No teníem por de caminar pel carrer i teníem certa immunitat en el nostre barri…. Però, això sí, era complicat convidar algun amic de fora ja que, sovint, manifestava que era perillós venir aquí. No entenien, tampoc, com a mi m”agradava i em sentia orgullosa de ser de L”Hospitalet

Quan vaig començar la Universitat els meus amics em deien coses com ara:
– Hi ha molts emigrants i són perillosos. Roben, violen…Uff , mala gent. Són l”escòria que no volen allà a baix.
– No volen aprendre català. No s”integren, estan tot el dia escoltant flamenc i picant de mans. Son cridaners i no respecten els nostres costums.
– Treballen en negre i son els que mes ajuts demanen. I després a comprar el terreny a Segur o Cubelles o Cunit… A costa de carregar-se les reivindicacions que nosaltres havíem aconseguit prèviament.

– Treballen per menys diners i fan que els amos els contractin i ens baixin els sous.
– Ve un i , al poc temps, arriba la resta de la família i omplen els pisos amb moltes persones.
– Tenen un munt de bars “guetos” a tos els carrers.
– Només volen viure del “cuento”…
– etc…
Us sona? A mi si… Fa uns anys he tornat a sentir exactament el mateix, amb matisos i potser alguna diferència però ben petita… en lloc de parlar de bars-guetos, parlem de locutoris i badulakes i sovint de colors de pell diferents o indumentàries que ens sobten… Però el discurs de molts és gairebé el mateix… Quan a vegades comento això obtinc una resposta ben curiosa: és diferent… ells eren espanyols i aquests no…Em pregunto (com a néta d”unes persones que van venir a Catalunya a trobar un futur millor per als seus) Son tan diferents? La diferència a buscar la sortida a la precarietat només la marca el lloc de procedència?

Campanya racista al barri de La Florida de L

Campanya racista al barri de La Florida de L”Hospitalet

Ara, malauradament, estem en una època de crisi i s”han de buscar culpables… Igual que va passar amb Hitler i els jueus, hi ha alguns (com ara Plataforma per Catalunya) que, aprofitant la vulnerabilitat de certs col·lectius, exerceixen un discurs populista que els fa obtenir vots… Quina forma de manipular no? I sobre tot quina por… No paro de pensar (coneixent la història) que Hitler va començar igual que ells… per a posteriorment guanyar unes eleccions. El final el sabem tots…. Com els podem parar?

Em pregunto. Realment la culpa la tenen els emigrants o la té el sistema? Un sistema basat en l”existència de pobres i rics. Contra qui hem de carregar? Contra el que està pitjor que nosaltres?
Hem de lluitar contra els “altres” pobres?. Sovint sento coses com: S”emporten les beques. No creieu que mentre estem dient això ens oblidem de demanar una escola publica de qualitat amb llibres gratis per a tothom?. La lluita del pobre contra el pobre que li diuen. Mentre estem enfrontats uns als altres no demanem el que ens toca…

Crec sincerament que hem de dir no a aquesta manipulació Em sembla que hi ha qui s”està rient, i molt, de tots nosaltres.
Torno a preguntar . Com ho parem?