Autor: Montse Puig

La Cara B de la Historia: entrevista a l’Ireneu Castillo

No és habitual que a L’Hospitalet apareguin nous escriptors, i quan això succeeix ho hem d’aplaudir. Si, a sobre, aquest escriptor escriu bé i ens explica històries que sense ell, mai hauríem conegut, estem d’enhorabona. Però si a més aquesta persona te una trajectòria d’honestedat i dedicació a L’Hospitalet com la d’Ireneu Castillo no podem més que esperonar-lo i esperar que aquest llibre “La cara B de la historia” sigui un rotund èxit.

Ireneu Castillo, el dia de la presentació

Ireneu Castillo, el dia de la presentació

 

  • Com et vas posar a esbrinar aquestes curiositats que publiques al teu nou llibre?

De fet, em ve des de sempre. Jo sóc molt curiós i sempre m’han cridat l’atenció les coses rares i les restes de tot tipus que encara queden del passat -d’aquí el meu activisme en favor de la memòria històrica del Canal de la Infanta. Aquesta curiositat m’ha portat a estar contínuament estirant dels fils de tot el que m’envolta i trobar-me amb infinitat de fets i incongruències, moltes d’elles absolutament desconegudes i oblidades. Incongruències que alguns cops t’indignen, d’altres et sorprenen i d’altres et fan treure un somriure, però que mai no et deixen indiferent i, sobre tot, t’ajuden a veure-ho tot en perspectiva.

  • Perquè moltes d’aquestes coses es desconeixen totalment?

Moltes vegades passa que els esdeveniments diaris passen a galop per sobre de fets de poca visibilitat mediàtica, amagant sota capes de notícies fútils aquell fet que només amb el temps acaba per resultar transcendentals. Malgrat tot, també existeix un bon grapat de fets que posen en evidència actuacions fosques o matusseres que han estat amagades pels seus protagonistes en el seu moment i que, investigant una mica, acaben per sortir a la llum.

Amb el temps, he anat arreplegant una gran quantitat d’aquests fets amagats o desconeguts i els porto publicant des del febrer de 2005 al meu bloc “Memento Mori!”, amb una molt bona acollida per part del públic, que l’ha visitat gairebé 800.000 cops, la qual cosa és una gran fita per a un bloc d’aquestes característiques.

  • A què atribueixes l’èxit del teu bloc?

Bé, jo suposo que, en bona part, és perquè els temes desperten quelcom al lector que l’incita a llegir-me. Apart d’això, els articles no són excessivament llargs (es triguen en llegir entre 3 i 5 minuts) i intento fer una escriptura amena i entretinguda; més que res perquè en tocar temes històrics, si inundes el lector amb noms i dates, l’únic que aconsegueixes és que no ho acabi de llegir. A més, sempre intento ficar cullerada irònica amb el meu estil i les meves reflexions personals, la qual cosa sembla que agradi a la gent.

De fet, aquest estil personal va fer que l’editorial barcelonina “Ven y te lo cuento” s’interessés pels meus articles i em proposés editar un recull de 50 articles, repte que vaig acceptar d’immediat. El fruit d’aquesta proposta ha estat el llibre “La Cara B de la Historia”, el qual està a la venda tant en eBook com en paper des del 15 de setembre, tot i que la presentació oficial es va fer a la Biblioteca Tecla Sala de la ciutat el passat 19 de novembre.

L'editor Tucho Balado, la periodista de Nació Digital Gemma Aguilera i l'autor del llibre, l'Ireneu Castillo

L’editor Tucho Balado, la periodista de Nació Digital Gemma Aguilera i l’autor del llibre, l’Ireneu Castillo

 

  • Quin aprenentatge es pot obtenir de la lectura del llibre?

L’aprenentatge principal és que les coses mai són com ens les ensenyen o com les veiem. La vida és com una moneda, amb la seva cara, la seva creu i el seu cantell, i només veient-les totes en conjunt pots arribar a tenir una idea general aproximada de les coses. Justament això és el que vull expressar amb el títol del llibre, ja que, com si fos un disc de vinil o una cinta de casset, no podem quedar-nos únicament amb la primera cara -la cara A- perquè llavors només veurem el que ens volen ensenyar. Cal mirar la cara B per veure-ho tot en perspectiva.

  • Creus que a l’actual procés que viu Catalunya també hi ha “cares b”?

A cabassos. ¡I les que hi aniran sortint amb el temps! De fet, si alguna cosa s’extreu de conèixer la Història és que sempre acaba per repetir-se i, per tant, si van haver-hi al passat, no tenim cap criteri que ens facin pensar que no n’hi hagin a l’actualitat.

En el cas del procés català, hem de comptar que l’estat espanyol, amb les independències de les seves colònies i al contrari d’altres potències colonials contemporànies, ha estat sempre extraordinàriament matusser durant el transcurs dels segles… amb el que això significa de crear precedents.

Aquest fet es pot veure a una sèrie d’articles que vaig publicar al meu bloc dedicats a la independència de Cuba, Filipines i Guinea Equatorial, algun d’ells inclòs dins de La Cara B de la Història, com per exemple:

El negado derecho a decidir que independizó Cuba de España

Rizal o cómo un pacifista hizo perder las Filipinas a España

Un despropósito llamado independencia de Guinea Ecuatorial

Que com acabarà tot plegat? No en tinc ni idea, però del que estic segur és que tot dependrà del que democràticament acabi volent la societat catalana en el seu conjunt. L’Estat no ho posarà fàcil per a aconseguir la independència, però Catalunya tindrà a favor que des del govern central, durant segles, mai no s’han fet bé les coses. Ni les dolentes!

  • Per a quan un llibre similar?

Ui! La veritat és que tinc material per a fer-ne 10 o 15 llibres més, però acabo de treure’n aquest i encara estic una mica de ressaca. Tot sigui dit, tinc alguna proposta per a fer-ne un altre, possiblement en català, tot i que no hi ha encara res en ferm. Amb tot, estic recopilant dades per a fer un llibre dedicat exclusivament a anècdotes de l’Hospitalet. Espero que algun editor se’n faci ressò i ben aviat pugui veure la llum.

Si voleu comprar el seu llibre “La Cara B de la Historia“, el podeu trobar en format electrònic i en paper directament a la web de l’editorial “Ven y te lo cuento” (http://www.venytelocuento.com) o demanant-ho a la vostra llibreria habitual.

Caràtula de "La Cara B de la Història" d'Ireneu Castillo

Caràtula de “La Cara B de la Història” d’Ireneu Castillo

Persones que fan barris… barris per les persones

L’Hospitalet és el segon municipi de Catalunya en nombre d’habitants, amb 259.368 ciutadans (31 de desembre de 2013- Font: Padró municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet) i és la ciutat amb més densitat de població de tot l’Estat Espanyol. Aquest primer lloc, l’ocupa per districtes com Collblanc-La Torrassa, on en menys d’un kilòmetre quadrat hi viuen més de 51.000 habitants.

Coneixent els greus problemes de convivència que això està ocasionant, el govern municipal, hauria de posar fil a l’agulla i crear espais on les persones (i ho dic així, perquè no només els joves els necessiten, sinó també nens i nenes, mares, pares, tota la població), hi puguin fer activitats, relacionar-se i conèixer la ciutat i el barri on viuen i creixen els seus fills i filles. La idea és potenciar bones pràctiques per una millor convivència i no tancar els ulls davant de certs comportaments.

Si parlem del barri de Collblanc-La Torrassa, sabem que es va inaugurar fa un any l’Equipament Municipal d’Oci de l’Antic Cine Romero, però veient la lentitud en que es va fer -tot i que estava aprovat per la llei de barris- i la paciència que van tenir el veïns i veïnes, per quan tinguem equipaments disponibles pels 6 districtes de la ciutat, potser el problema serà molt més difícil de resoldre degut a la realitat social que està emergint.

Els equipaments estan trigant en arribar als barris

Els equipaments estan trigant en arribar als barris

La veu del poble

Durant els dies després de les eleccions europees, tots han manifestat les seves observacions dels resultats, molt presentables, molt democràtics, uns més contents que altres, depenen lògicament dels mateixos.

Personalment estic satisfeta amb els resultats a la ciutat de L’Hospitalet, vaig viure la jornada electoral molt de prop i vaig poder observar i escoltar la veu de les persones que per una raó o altra voten als diferents partits. Comentaris com: “jo vinc a votar, només per poder-me queixar” o “hay que votar a los que tienen el dinero, para que no nos quiten las pensiones” es van escoltar durant tot el matí.

Crec que fa molta falta la pedagogia al carrer, hem de tenir molt clar que votar és un dret que hem d’exercir, i ningú ens pot prohibir aquest dret, i com a dona, conscient del que ens va costar d’aconseguir, el reivindico.

La Constitució republicana de 1931 va concedir el dret de vot a les dones. Aquesta mesura va ser precedida per un important debat, en què les posicions de principi, favorables a la igualtat de la dona (defensades per la diputada radical Clara Campoamor), es van acabar imposant als arguments de tipus conjuntural, que consideraven que la dona espanyola encara no estava preparada per exercir el dret de vot.

Malgrat això, la diputada va defensar, a costa de la seva pròpia posició en el Partit Radical en què militava, el vot de les dones. Amb la seva defensa en els debats parlamentaris va guanyar el sufragi femení per 161 vots a favor i 121 en contra. Així el 16 d’abril de 1933 van votar per primer cop les dones de Canet fent ús del dret al vot aprovat a la Constitució de 1931, en un referèndum sobre la construcció del mercat municipal. Emília Domenech, mestra i feminista del poble, va ser una de les principals promotores.

Amb això vull dir, que al nostre país, sempre hem lluitat per defensar els nostres drets i ara hem aconseguit que guanyi el sentir del poble, i ja comencem a veure els primers indicis de canvi a la nostra ciutat, com aconseguir el compromís de mantenir les condicions laborals als treballadors i treballadores de l’Hospital de Bellvitge, perquè les retallades que hem patit en la sanitat ens han afectat a tots i totes. Aquest compromís ha de ser només el principi, o sigui que això no pot parar, i el dia 9N, a l’Hospitalet, votarem, i direm la nostra, perquè tenim aquest dret, i anar en contra dels nostres drets no és democràtic i atempta contra la nostra institució parlamentaria.

Vot femení a Eibar (1933)

Vot femení a Eibar (1933)

Actes vandàlics?

Sóc una usuària dels serveis de Renfe, i un día al matí, (primera setmana de maig) quan venia cap a Barcelona, sento per megafonia que hi ha retards en la línia perquè hi ha una incidència deguda a actes vandàlics, evidentment les persones que estàvem al tren, vam arribar 1:30 hores més tard. Bé, aquestes coses poden passar i fins i tot ens podem creure que aquesta mena de comportaments siguin el motiu.

Al cap d’uns dies, (aquesta setmana) i per sorpresa dels usuaris, en el mateix horari i mateix trajecte, anuncien altre cop per megafonia, la mateixa incidència deguda a actes vandàlics i com no els mateixos retards. Aleshores si que comences a fer-te preguntes: hi ha un comandament itinerant d’actes vandàlics?, haurem de començar a pensar en anar a treballar a peu? Li importa algú la nostra seguretat?

Aquests incidents, posen de manifest que la companyia Renfe, només inverteix en seguretat perquè la gent pagui el bitllet, però no en un millor servei ni en maquinària a prova de manipulacions. Potser s’haurien de plantejar recórrer a la seguretat dels Mossos d’Esquadra o a Seguretat de l’Estat Espanyol.

I per acabar-ho d’arreglar, una altra sorpresa, quan vas a reclamar el bitllet, per la demora, ens diuen que no és una avaria i per tant Renfe no se’n fa càrrec. Llavors si que et sents estafada, ho considero un atracament amb traïdoria i avantatge, a qui reclames el bitllet? No en tenen prou amb les pujades astronòmiques que fan a principis d’any, sinó que et fan assumir el cost de la seva ineficiència, durant tot l’any. Si a tot això li afegim, la poca higiene dels trens (alguns vagons fan olor a fems de cavall) i la falta total de logística, al posar vagons curts en hores punta, potser sí que estem sent víctimes d’actes vandàlics, però per part de qui?

Trens de Rodalies Renfe

Trens de Rodalies Renfe