Categoria: Col·laboradors

Un carrer o una coctelera?

Qui tingui una certa edat recordarà un anunci en que, per a demostrar l’estabilitat sense parangó d’un nou model de cotxe, es feia passar per una carretera plena de sots un automòbil ocupat per un personatge amb un cigar havà a mig consumir, la cendra del qual ni s’immutava. Doncs bé, si aquest spot es gravés a l’actualitat circulant per la Carretera d’Esplugues, no només cauria la cendra del cigar, sinó que, de tant de sotrac, l’anunci acabaria sent perfecte per representar a qualsevol cocteleria de la ciutat.

Tothom que tingui la dissort d’haver de passar amb el seu cotxe per aquest transitat carrer que comunica el barri del Centre amb Can Serra i Esplugues, coneixerà del que estic parlant. El carrer, des de fa anys, està deixat de la mà de Deu i absolutament oblidat pel nostre ajuntament, amb continus sots de gairebé un pam de profunditat produïts pel continu trànsit i per les arrels dels arbres que creixen als costats, situació que fa el trànsit totalment insostenible.

A sobre, per si hi havia pocs entrebancs, l’ajuntament, vigilant per la nostra seguretat (ehem…) l’única intervenció que ha fet en anys ha estat posar tota una sèrie de bandes de “seguretat” que, en comptes de fer reduir la velocitat als cotxes, l’únic que ha aconseguit és que aquests estiguin en un continu sacseig de principi a fi de carrer. Sacseig que es torna perillosíssim pel risc de perdre el control de l’automòbil -sobre tot degut a la pronunciada baixada des d’Esplugues- i per les inesperades maniobres dels altres conductors en el moment d’intentar evitar qualsevol dels obstacles que hi ha a la carretera.

Ignoro el perquè de l’estat tant deplorable de l’asfalt d’aquest vial però, mentre que el nostre consistori no dubta en gastar-se el que no té en obrir un vial totalment inútil i inservible simplement per comunicar -¿amb què?- l’ “imprescindible” nou tanatori de la pujada a Sant Ildefons, a uns centenars de metres, un carrer històric com pocs pateix la indolència i la desídia de l’actual equip de govern.

Com es nota que no hi passen mai.

Carretera d'Esplugues ¿un carrer o una coctelera?

Carretera d’Esplugues… ¿un carrer o una coctelera?

Cap festa

 

97,5. Aquesta és la puntuació que ha tret el consistori de l’Hospitalet a l’Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA) que es publica cada dos anys a nivell estatal. Si tenim en compte que el màxim és de 100, sembla que és un bon senyal, i com a tal, a l’equip de govern de la ciutat li ha faltat temps per a treure pit d’aquesta dada. Malgrat tot, aquesta dada és totalment enganyosa, ja que això que podria semblar un gran èxit, i més si tenim en compte que fa dos anys en va treure 77,5, en realitat no ho es tant.

L’ITA, el que valora en realitat és el grau de transparència de les administracions amb els ciutadans, per la qual cosa, el fet que els ajuntaments estiguin per sota del 100 és que hi ha alguna cosa que no funciona bé. És informació que s’amaga a la ciutadania.

Partint de la base que 100 és el mínim que una societat hauria de permetre d’opacitat i d’afers foscos a l’administració local que ha sortit d’ella per a gestionar-la, el fet que no s’arribi al mínim no és com per a festejar que gairebé s’arriba a l’excel·lent sinó, ben al contrari, que no s’arriba al suficient. I això és greu a un estat de dret.

No serveix el fet de dir que la resta d’ajuntaments ho fan pitjor, perquè això és com l’estudiant que s’excusa de no haver aprovat en el fet que tota la resta han tret pitjor nota. No te cap sentit.

L’obligació de tota administració és obtenir cada dos anys UN MÍNIM de 100, i a partir d’aquí cap amunt, sense emmirallar-se amb la incapacitat, inutilitat o indolència dels demés. El nostre, aquest any, ha aconseguit un ITA de 97,5; progressa adequadament, però, es miri com es miri, ha suspès.

No es mereix fer-li cap festa.

 

L'Hospitalet progressa, però no ha aprovat

L’Hospitalet progressa, però no aprova

La Cara B de la Historia: entrevista a l’Ireneu Castillo

No és habitual que a L’Hospitalet apareguin nous escriptors, i quan això succeeix ho hem d’aplaudir. Si, a sobre, aquest escriptor escriu bé i ens explica històries que sense ell, mai hauríem conegut, estem d’enhorabona. Però si a més aquesta persona te una trajectòria d’honestedat i dedicació a L’Hospitalet com la d’Ireneu Castillo no podem més que esperonar-lo i esperar que aquest llibre “La cara B de la historia” sigui un rotund èxit.

Ireneu Castillo, el dia de la presentació

Ireneu Castillo, el dia de la presentació

 

  • Com et vas posar a esbrinar aquestes curiositats que publiques al teu nou llibre?

De fet, em ve des de sempre. Jo sóc molt curiós i sempre m’han cridat l’atenció les coses rares i les restes de tot tipus que encara queden del passat -d’aquí el meu activisme en favor de la memòria històrica del Canal de la Infanta. Aquesta curiositat m’ha portat a estar contínuament estirant dels fils de tot el que m’envolta i trobar-me amb infinitat de fets i incongruències, moltes d’elles absolutament desconegudes i oblidades. Incongruències que alguns cops t’indignen, d’altres et sorprenen i d’altres et fan treure un somriure, però que mai no et deixen indiferent i, sobre tot, t’ajuden a veure-ho tot en perspectiva.

  • Perquè moltes d’aquestes coses es desconeixen totalment?

Moltes vegades passa que els esdeveniments diaris passen a galop per sobre de fets de poca visibilitat mediàtica, amagant sota capes de notícies fútils aquell fet que només amb el temps acaba per resultar transcendentals. Malgrat tot, també existeix un bon grapat de fets que posen en evidència actuacions fosques o matusseres que han estat amagades pels seus protagonistes en el seu moment i que, investigant una mica, acaben per sortir a la llum.

Amb el temps, he anat arreplegant una gran quantitat d’aquests fets amagats o desconeguts i els porto publicant des del febrer de 2005 al meu bloc “Memento Mori!”, amb una molt bona acollida per part del públic, que l’ha visitat gairebé 800.000 cops, la qual cosa és una gran fita per a un bloc d’aquestes característiques.

  • A què atribueixes l’èxit del teu bloc?

Bé, jo suposo que, en bona part, és perquè els temes desperten quelcom al lector que l’incita a llegir-me. Apart d’això, els articles no són excessivament llargs (es triguen en llegir entre 3 i 5 minuts) i intento fer una escriptura amena i entretinguda; més que res perquè en tocar temes històrics, si inundes el lector amb noms i dates, l’únic que aconsegueixes és que no ho acabi de llegir. A més, sempre intento ficar cullerada irònica amb el meu estil i les meves reflexions personals, la qual cosa sembla que agradi a la gent.

De fet, aquest estil personal va fer que l’editorial barcelonina “Ven y te lo cuento” s’interessés pels meus articles i em proposés editar un recull de 50 articles, repte que vaig acceptar d’immediat. El fruit d’aquesta proposta ha estat el llibre “La Cara B de la Historia”, el qual està a la venda tant en eBook com en paper des del 15 de setembre, tot i que la presentació oficial es va fer a la Biblioteca Tecla Sala de la ciutat el passat 19 de novembre.

L'editor Tucho Balado, la periodista de Nació Digital Gemma Aguilera i l'autor del llibre, l'Ireneu Castillo

L’editor Tucho Balado, la periodista de Nació Digital Gemma Aguilera i l’autor del llibre, l’Ireneu Castillo

 

  • Quin aprenentatge es pot obtenir de la lectura del llibre?

L’aprenentatge principal és que les coses mai són com ens les ensenyen o com les veiem. La vida és com una moneda, amb la seva cara, la seva creu i el seu cantell, i només veient-les totes en conjunt pots arribar a tenir una idea general aproximada de les coses. Justament això és el que vull expressar amb el títol del llibre, ja que, com si fos un disc de vinil o una cinta de casset, no podem quedar-nos únicament amb la primera cara -la cara A- perquè llavors només veurem el que ens volen ensenyar. Cal mirar la cara B per veure-ho tot en perspectiva.

  • Creus que a l’actual procés que viu Catalunya també hi ha “cares b”?

A cabassos. ¡I les que hi aniran sortint amb el temps! De fet, si alguna cosa s’extreu de conèixer la Història és que sempre acaba per repetir-se i, per tant, si van haver-hi al passat, no tenim cap criteri que ens facin pensar que no n’hi hagin a l’actualitat.

En el cas del procés català, hem de comptar que l’estat espanyol, amb les independències de les seves colònies i al contrari d’altres potències colonials contemporànies, ha estat sempre extraordinàriament matusser durant el transcurs dels segles… amb el que això significa de crear precedents.

Aquest fet es pot veure a una sèrie d’articles que vaig publicar al meu bloc dedicats a la independència de Cuba, Filipines i Guinea Equatorial, algun d’ells inclòs dins de La Cara B de la Història, com per exemple:

El negado derecho a decidir que independizó Cuba de España

Rizal o cómo un pacifista hizo perder las Filipinas a España

Un despropósito llamado independencia de Guinea Ecuatorial

Que com acabarà tot plegat? No en tinc ni idea, però del que estic segur és que tot dependrà del que democràticament acabi volent la societat catalana en el seu conjunt. L’Estat no ho posarà fàcil per a aconseguir la independència, però Catalunya tindrà a favor que des del govern central, durant segles, mai no s’han fet bé les coses. Ni les dolentes!

  • Per a quan un llibre similar?

Ui! La veritat és que tinc material per a fer-ne 10 o 15 llibres més, però acabo de treure’n aquest i encara estic una mica de ressaca. Tot sigui dit, tinc alguna proposta per a fer-ne un altre, possiblement en català, tot i que no hi ha encara res en ferm. Amb tot, estic recopilant dades per a fer un llibre dedicat exclusivament a anècdotes de l’Hospitalet. Espero que algun editor se’n faci ressò i ben aviat pugui veure la llum.

Si voleu comprar el seu llibre “La Cara B de la Historia“, el podeu trobar en format electrònic i en paper directament a la web de l’editorial “Ven y te lo cuento” (http://www.venytelocuento.com) o demanant-ho a la vostra llibreria habitual.

Caràtula de "La Cara B de la Història" d'Ireneu Castillo

Caràtula de “La Cara B de la Història” d’Ireneu Castillo

Persones que fan barris… barris per les persones

L’Hospitalet és el segon municipi de Catalunya en nombre d’habitants, amb 259.368 ciutadans (31 de desembre de 2013- Font: Padró municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet) i és la ciutat amb més densitat de població de tot l’Estat Espanyol. Aquest primer lloc, l’ocupa per districtes com Collblanc-La Torrassa, on en menys d’un kilòmetre quadrat hi viuen més de 51.000 habitants.

Coneixent els greus problemes de convivència que això està ocasionant, el govern municipal, hauria de posar fil a l’agulla i crear espais on les persones (i ho dic així, perquè no només els joves els necessiten, sinó també nens i nenes, mares, pares, tota la població), hi puguin fer activitats, relacionar-se i conèixer la ciutat i el barri on viuen i creixen els seus fills i filles. La idea és potenciar bones pràctiques per una millor convivència i no tancar els ulls davant de certs comportaments.

Si parlem del barri de Collblanc-La Torrassa, sabem que es va inaugurar fa un any l’Equipament Municipal d’Oci de l’Antic Cine Romero, però veient la lentitud en que es va fer -tot i que estava aprovat per la llei de barris- i la paciència que van tenir el veïns i veïnes, per quan tinguem equipaments disponibles pels 6 districtes de la ciutat, potser el problema serà molt més difícil de resoldre degut a la realitat social que està emergint.

Els equipaments estan trigant en arribar als barris

Els equipaments estan trigant en arribar als barris