Categoria: Dona

La veu del poble

Durant els dies després de les eleccions europees, tots han manifestat les seves observacions dels resultats, molt presentables, molt democràtics, uns més contents que altres, depenen lògicament dels mateixos.

Personalment estic satisfeta amb els resultats a la ciutat de L’Hospitalet, vaig viure la jornada electoral molt de prop i vaig poder observar i escoltar la veu de les persones que per una raó o altra voten als diferents partits. Comentaris com: “jo vinc a votar, només per poder-me queixar” o “hay que votar a los que tienen el dinero, para que no nos quiten las pensiones” es van escoltar durant tot el matí.

Crec que fa molta falta la pedagogia al carrer, hem de tenir molt clar que votar és un dret que hem d’exercir, i ningú ens pot prohibir aquest dret, i com a dona, conscient del que ens va costar d’aconseguir, el reivindico.

La Constitució republicana de 1931 va concedir el dret de vot a les dones. Aquesta mesura va ser precedida per un important debat, en què les posicions de principi, favorables a la igualtat de la dona (defensades per la diputada radical Clara Campoamor), es van acabar imposant als arguments de tipus conjuntural, que consideraven que la dona espanyola encara no estava preparada per exercir el dret de vot.

Malgrat això, la diputada va defensar, a costa de la seva pròpia posició en el Partit Radical en què militava, el vot de les dones. Amb la seva defensa en els debats parlamentaris va guanyar el sufragi femení per 161 vots a favor i 121 en contra. Així el 16 d’abril de 1933 van votar per primer cop les dones de Canet fent ús del dret al vot aprovat a la Constitució de 1931, en un referèndum sobre la construcció del mercat municipal. Emília Domenech, mestra i feminista del poble, va ser una de les principals promotores.

Amb això vull dir, que al nostre país, sempre hem lluitat per defensar els nostres drets i ara hem aconseguit que guanyi el sentir del poble, i ja comencem a veure els primers indicis de canvi a la nostra ciutat, com aconseguir el compromís de mantenir les condicions laborals als treballadors i treballadores de l’Hospital de Bellvitge, perquè les retallades que hem patit en la sanitat ens han afectat a tots i totes. Aquest compromís ha de ser només el principi, o sigui que això no pot parar, i el dia 9N, a l’Hospitalet, votarem, i direm la nostra, perquè tenim aquest dret, i anar en contra dels nostres drets no és democràtic i atempta contra la nostra institució parlamentaria.

Vot femení a Eibar (1933)

Vot femení a Eibar (1933)

26 dones han estat assassinades per violència de gènere aquest any!!!

És un titular prou important perquè tots i totes prenguem consciència i ens preguntem què està passant?

Són 26 dones, 26 vides humanes, no són dones mortes per accident, ni per la naturalesa, ni per malaltia, ni per atzar, són 26 dones assassinades per homes masclistes, per una ideologia dominant i massa integrada socialment, pel Masclisme, que alguns intenten amagar o negar la seva existència. Un masclisme que les institucions d’aquest Estat i de tots els països promocionen des de les seves estructures, des de totes les seves estructures, el potencien i el consenten.

Des d’aquí vull fer una crida a tots els moviments socials, una crida a una mobilització conjunta i contundent. Les accions puntuals de denúncia just després del feminicidi, són molt necessàries per evitar un oblit ràpid i selectiu, però són insuficients.

No a la violència de gènere!

No a la violència de gènere!

Però també, exigir al govern local i a la seva vinculació amb la Generalitat, que posi els recursos necessaris perquè les dones denunciïn el que els hi està passant i estiguin protegides durant i després de tot el procés.

Les dones no denuncien per la POR, pànic i terror a les represàlies de l’agressor masclista, perquè després de sortir de l’edifici judicial es trobarà SOLA.

Tampoc denuncien per la manca de sensibilitat, informació i de protecció a tots els nivells: No es disposen els mitjans necessaris per a protegir a víctimes i testimonis. La formació dels i les professionals que atenen les dones (sanitaris, seguretat, legal, etc.) en prevenció i sensibilització de violència de gènere, és fonamental.

I per últim, deixo la més important, per la manca de recursos; ja siguin d’atenció especialitzada, com recursos de tots els tipus (habitatge, treball, ajudes econòmiques, psicoterapèutics…). Manca de recursos!!!!.

Això augmenta la dependència vers l’agressor i la única forma de supervivència per ella i els seus fills és retirar la denuncia i reprendre la convivència. Això succeeix -segons el CGPJ en un 11’7% dels casos de violència de gènere- perquè algunes dones en situacions de violència depenen econòmicament del maltractador i la situació actual no afavoreix la independència i autonomia de les dones que es separen.

Les dones pateixen molt més la crisi. Com poden pagar un lloguer elles soles, assumir totes les despeses de la criança, conciliació vida familiar i laboral…i cent inconvenients més del sistema actual, amb una ajuda de 400 euros?

Prou violència contra les dones!

Prou violència contra les dones!

8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora

El dia 8 de març, hem celebrat el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i és just reivindicar-ho ja que les discriminacions que pateixen les dones a la nostra societat encara són reals, i és necessari fer-ho amb tota la seva extensió, tant de nom com de drets.

Incendi de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York el dia 25 de març de 1911

Incendi de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York el dia 25 de març de 1911

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves). En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los. D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

Hem de continuar la lluita per aconseguir l’equitat de gènere com a valor essencial en el sistema democràtic i garantir i continuar avançant en els drets de les dones i la superació de les desigualtats. Denunciar totes les formes de discriminació vers les dones com a conseqüència de les polítiques d’austeritat, que estan disminuint i fent desaparèixer bens i serveis públics, provocant l’empobriment de la ciutadania i degradant els drets amb un preocupant biaix de gènere.

En aquest sentit també es condemnen les accions governamentals contra els drets de ciutadania de les dones, com ara les contrareformes legislatives en matèria laboral, de salut sexual i reproductiva, judicial, educativa…

Imatge de les obreres de Carme a la sortida de la presó d’Igualada després de dos mesos i un dia d’empresonament. (1881)

Imatge de les obreres de Carme a la sortida de la presó d’Igualada després de dos mesos i un dia d’empresonament. (1881)

Cases d’acollida per a dones maltractades.

La reivindicació de cases d’acollida per la nostra ciutat és, sens dubte, una de les més antigues dels gups de dones de L’Hospitalet. En diferents trobades que es van  mantenir amb la Regidoria de la  Dona de l’Ajuntament de L’Hospitalet, la resposta sempre va ser negativa, ja que –segons deien– no les trobaven necessàries.

Concentració de dones de L’Hospitalet a la Plaça Lluís Companys

Concentració de dones de L’Hospitalet a la Plaça Lluís Companys

Sabem que les cases d’acollida per a dones maltractades, són només una part de la solució, però la seva importancia és fonamental en situacions en les que fins I tot perilla la vida de les dones o quan es troben tan paralitzades per la por que son incapaces d’actuar.

Segons un informe de la Unió Europea, hi hauria d’haver una casa d’acollida per cada 10.000 habitants. D’aquestes dades podem deduir que a l’Hospitalet, hauriem de tenir unes 20 cases d’acollida per a donar cabuda a les necessitats reals de la nostra ciutat.