Categoria: Educació

La veu del poble

Durant els dies després de les eleccions europees, tots han manifestat les seves observacions dels resultats, molt presentables, molt democràtics, uns més contents que altres, depenen lògicament dels mateixos.

Personalment estic satisfeta amb els resultats a la ciutat de L’Hospitalet, vaig viure la jornada electoral molt de prop i vaig poder observar i escoltar la veu de les persones que per una raó o altra voten als diferents partits. Comentaris com: “jo vinc a votar, només per poder-me queixar” o “hay que votar a los que tienen el dinero, para que no nos quiten las pensiones” es van escoltar durant tot el matí.

Crec que fa molta falta la pedagogia al carrer, hem de tenir molt clar que votar és un dret que hem d’exercir, i ningú ens pot prohibir aquest dret, i com a dona, conscient del que ens va costar d’aconseguir, el reivindico.

La Constitució republicana de 1931 va concedir el dret de vot a les dones. Aquesta mesura va ser precedida per un important debat, en què les posicions de principi, favorables a la igualtat de la dona (defensades per la diputada radical Clara Campoamor), es van acabar imposant als arguments de tipus conjuntural, que consideraven que la dona espanyola encara no estava preparada per exercir el dret de vot.

Malgrat això, la diputada va defensar, a costa de la seva pròpia posició en el Partit Radical en què militava, el vot de les dones. Amb la seva defensa en els debats parlamentaris va guanyar el sufragi femení per 161 vots a favor i 121 en contra. Així el 16 d’abril de 1933 van votar per primer cop les dones de Canet fent ús del dret al vot aprovat a la Constitució de 1931, en un referèndum sobre la construcció del mercat municipal. Emília Domenech, mestra i feminista del poble, va ser una de les principals promotores.

Amb això vull dir, que al nostre país, sempre hem lluitat per defensar els nostres drets i ara hem aconseguit que guanyi el sentir del poble, i ja comencem a veure els primers indicis de canvi a la nostra ciutat, com aconseguir el compromís de mantenir les condicions laborals als treballadors i treballadores de l’Hospital de Bellvitge, perquè les retallades que hem patit en la sanitat ens han afectat a tots i totes. Aquest compromís ha de ser només el principi, o sigui que això no pot parar, i el dia 9N, a l’Hospitalet, votarem, i direm la nostra, perquè tenim aquest dret, i anar en contra dels nostres drets no és democràtic i atempta contra la nostra institució parlamentaria.

Vot femení a Eibar (1933)

Vot femení a Eibar (1933)

26 dones han estat assassinades per violència de gènere aquest any!!!

És un titular prou important perquè tots i totes prenguem consciència i ens preguntem què està passant?

Són 26 dones, 26 vides humanes, no són dones mortes per accident, ni per la naturalesa, ni per malaltia, ni per atzar, són 26 dones assassinades per homes masclistes, per una ideologia dominant i massa integrada socialment, pel Masclisme, que alguns intenten amagar o negar la seva existència. Un masclisme que les institucions d’aquest Estat i de tots els països promocionen des de les seves estructures, des de totes les seves estructures, el potencien i el consenten.

Des d’aquí vull fer una crida a tots els moviments socials, una crida a una mobilització conjunta i contundent. Les accions puntuals de denúncia just després del feminicidi, són molt necessàries per evitar un oblit ràpid i selectiu, però són insuficients.

No a la violència de gènere!

No a la violència de gènere!

Però també, exigir al govern local i a la seva vinculació amb la Generalitat, que posi els recursos necessaris perquè les dones denunciïn el que els hi està passant i estiguin protegides durant i després de tot el procés.

Les dones no denuncien per la POR, pànic i terror a les represàlies de l’agressor masclista, perquè després de sortir de l’edifici judicial es trobarà SOLA.

Tampoc denuncien per la manca de sensibilitat, informació i de protecció a tots els nivells: No es disposen els mitjans necessaris per a protegir a víctimes i testimonis. La formació dels i les professionals que atenen les dones (sanitaris, seguretat, legal, etc.) en prevenció i sensibilització de violència de gènere, és fonamental.

I per últim, deixo la més important, per la manca de recursos; ja siguin d’atenció especialitzada, com recursos de tots els tipus (habitatge, treball, ajudes econòmiques, psicoterapèutics…). Manca de recursos!!!!.

Això augmenta la dependència vers l’agressor i la única forma de supervivència per ella i els seus fills és retirar la denuncia i reprendre la convivència. Això succeeix -segons el CGPJ en un 11’7% dels casos de violència de gènere- perquè algunes dones en situacions de violència depenen econòmicament del maltractador i la situació actual no afavoreix la independència i autonomia de les dones que es separen.

Les dones pateixen molt més la crisi. Com poden pagar un lloguer elles soles, assumir totes les despeses de la criança, conciliació vida familiar i laboral…i cent inconvenients més del sistema actual, amb una ajuda de 400 euros?

Prou violència contra les dones!

Prou violència contra les dones!

Observacions pel nou país

Sóc testimoni de que encara queden molts vestigis de l’espanyolisme. Hem eradicat els toros, per protegir als animals, els noms d’alguns carrers, algunes figures i símbols, però encara existeixen altres canvis importants i necessaris per realitzar.

Processó "laica" del barri de Collblanc (13/4/2014)

Processó “laica” del barri de Collblanc (13/4/2014)

En aquests dies de Setmana Santa, que per començar hauríem d’anomenar d’una altra manera, et trobes amb aquestes manifestacions que ells anomenen “de fe”, i que minimitzen d’una manera directa altres accions i reivindicacions socials, envaint els carrers de la nostra ciutat.

Per això, es necessari que en el naixement del nou país, el que tots i totes votarem el dia 9 de novembre de 2014, un dels requisits fonamentals sigui la laïcitat. Sens dubte, així avançarem culturalment i les religions, totes, hauran de sumar-se a aquests principis, i totes aquestes manifestacions “de fe”, i totes les despeses que generen, deixaran d’estar subvencionades per l’estat.

Imatges del dia 13 d’abril que, a més a més, van acompanyades de marxa “castrense” que fa posar la pell de gallina, no per la emoció, sinó pel que representa.

Processó "laica" del barri de Collblanc a l'Hospitalet (13/4/2014)

Processó “laica” del barri de Collblanc a l’Hospitalet (13/4/2014)

Para vivir mejor: Sí a la Independencia

Nuestra gente lo está pasando mal. Los ciudadanos de Cataluña están sufriendo una doble crisis, la provocada por la economía especulativa y la provocada por el expolio fiscal.
Desde el punto de vista económico, Cataluña sufre una pérdida anual de 16.000 millones de euros en esfuerzo fiscal de la ciudadanía y empresas catalanas que recauda el Estado español y no revierten en servicios e infraestructuras en Cataluña. Si a esto sumamos que el Estado español incumple sistemáticamente la ley y deja de ejecutar una gran parte de lo  que presupuesta en Cataluña, tenemos una asfixia económica cada vez más grave. Asfixia que se traduce en más recortes, menos servicios públicos y menos cohesión social.jubilados
Una Cataluña independiente no es una solución mágica a todos nuestros problemas pero supondría tener todas las herramientas para vivir mejor y hacer un salto adelante importantísimo en nuestro Estado del Bienestar incluso en circunstancias adversas como las actuales.
Disponiendo de todos los recursos que generamos y con capacidad llena de administrarlos, podríamos:
-Garantizar y, hasta todo mejorar, el pago de las pensiones, ahora en peligro por la mala gestión del gobierno estatal.
-Disponer de todos los recursos para ponerlos al servicio de las personas y revertir todos los recortes en sanidad, educación y servicios sociales y hacer nuevas inversiones en estos ámbitos, universidades, innovación y tecnología, etc.
-Invertir en las infraestructuras que el país necesita para reactivar la economía y salir de la crisis.
Un Sí a la independencia para construir una República Catalana de personas libres, con derechos garantizados para todo el mundo y con mayor cohesión social.