Categoria: Patrimoni i Medi Ambient

Patrimoni a cop de serra mecànica

Barcelona, 133… Badalona, 13… El Prat de Llobregat, 18… Sant Boi, 24… Sant Joan Despí, 18… Esplugues, 4… Sant Vicenç dels Horts, 1… Cornellà, 1… L’Hospitalet, 0. Zero arbres a la nostra ciutat han estat declarats com arbres monumentals o d’interès local. Cap ni un.

Algú es creu que en els 12,50 km2 de superfície del nostre municipi, no hi hagi ni tan sols un arbre que mereixi ser protegit amb alguna mena de figura de protecció? Doncs està vist que per al nostre ajuntament, no hi ha cap que valgui la pena ser salvat i que, arribat el cas, tots i cadascun dels arbres de la ciutat són susceptibles de ser tallats amb qualsevol excusa, per nímia que sigui. La desídia respecte el nostre patrimoni arriba a aquests extrems.

Pi de La Remunta (2014) ubicat al talús de l'Avinguda Josep Tarradellas a tocar de Cornellà

Pi de La Remunta (2014) ubicat al talús de l’Avinguda Josep Tarradellas a tocar de Cornellà

Tant se fa que sigui la molt estimada olivera de la plaça de l’Ajuntament, o la vella palmera de la Plaça Mossèn Homar, o algun dels garrofers de Can Buxeres, o els altíssims pins del Camí de la Fonteta, o el gran xiprer dels Jardins de Can Cluset… tots ells, si a alguna ment clarivident se li ocorre que molesten, es poden tallar sense el més mínim remordiment, ja que no tenen més protecció que la que pot tenir un gerani en qualsevol de les jardineres que estan repartides per la ciutat. De fet, l’olivera de davant de l’església, ja va patir el tall de bona part de les seves arrels amb la construcció del pàrquing de la plaça de l’Ajuntament i, per sort, va sobreviure; si s’hagués mort s’hagués plantat una altra i santes pasqües. Aquesta llibertat de poder atemptar impunement contra el nostre patrimoni natural, no pot ser de cap de les maneres.

L’última amenaça la trobem al Pi de La Remunta, un pi blanc de 12’40 metres d’alçada i 2’60 metres de perímetre el qual se estima que te prop dels 200 anys i que ja surt destacant més gran que alguns masos del voltant a fotografies aèries de 1945. Doncs bé, aquest imponent arbre, que es pot veure al costat de l’antic pont del Canal de la Infanta al final de l’Avinguda Josep Tarradellas i que seria l’arbre més vell de tot el municipi, es troba amenaçat de mort davant de la possibilitat d’urbanització de la zona, que convertiria un camp obert (“cutre”, segons descripció de la nostra alcaldessa) en una mole de ciment com la que s’està construint al costat de l’escola Busquets i Punset, comportant la desaparició d’aquest exemplar excepcional per la ciutat.

Per a evitar-ho, l’Associació PERSEU ha posat sobre la taula del Departament de Medi Ambient de la Generalitat i sobre la taula de la Núria Marín, la sol·licitud de protecció d’aquest arbre tan excepcional i que ha arribat fins els nostres dies per tenir la sort d’haver quedat tancat dins del recinte militar de la Caserna de La Remunta.

La societat civil ja ha donat el primer pas, ara depèn de la voluntat política de les administracions el que protegeixin aquest gran arbre o, com tantes i tantes vegades han fet des del final del franquisme, negar l’evidència, girar el cap, i dir en veu alta mentre que la picota infame arrenca els últims testimonis del passat de la ciutat, que l’Hospitalet aposta pel seu Patrimoni.

M’estalviaran el renec, veritat?

Pi de La Remunta al vol fotogràfic de 1945, al costat del Canal de la Infanta

Pi de La Remunta al vol fotogràfic de 1945, al costat del Canal de la Infanta

Gràcies, Correus, gràcies.

El 25 de febrer de 2011, l’oficina que Correus tenia a la Plaça del Repartidor de l’Hospitalet va tancar les seves portes per desplaçar-se a unes instal·lacions situades al carrer Mestre Candi. El trasllat, segons es va informar pels mitjans de comunicació de la ciutat i amb un cridaner cartell ubicat a la porta de l’estafeta del Repartidor, estava motivat per les obres de remodelació que s’havien de dur a terme a l’edifici històric, les quals durarien uns quatre mesos. Doncs bé, ens trobem al març de 2014 i les instal·lacions de Correus al Repartidor, tres anys després, segueixen tancades. Un profund sentiment d’estafa embarga al veïnat.

Edifici de Correus a la Plaça del Repartidor de l'Hospitalet (tancat al públic des del 25 de febrer de 2011)

Edifici de Correus a la Plaça del Repartidor de l’Hospitalet

Si bé és cert que les instal·lacions de l’edifici de la Plaça del Repartidor estaven molt malament -afectant el servei i als que hi treballaven- i això justificava de fa temps una remodelació a fons de l’estafeta, el que no justificava de cap manera és l’engany que el veïnat ha patit respecte el seu arranjament i retorn del servei al barri.

Vendre amb bombo i platerets una reparació en un termini relativament curt de temps i el retorn del servei, quan realment no hi havia -com s’ha vist posteriorment- cap intenció de fer-ho, és si més no prendre el pèl als usuaris. Usuaris que si bé poguessin prendre el fet d’haver de desplaçar-se gairebé dos quilòmetres per portar les seves cartes i paquets a la nova ubicació com un sacrifici merament temporal, resulta que s’han trobat, per una traïdora política de fets consumats, amb el sentiment que algú els ha pres el pèl i els ha tractat gairebé de babaus.

Les intencions de Correus d’aixecar el vol de la Plaça del Repartidor ja es remunten al 2002, però l’oposició veïnal que no veia amb bons ulls que desaparegués aquest servei de la seva ubicació històrica -recordar que l’edifici està protegit- i que, encara pitjor, demanava més estafetes per atendre la població hospitalenca, xocaven de cara amb les intencions de l’empresa de reduir el servei al mínim imprescindible.

Després d’haver demanat explicacions oficials a l’Ajuntament, resulta que ens assabentem que Correus ha renunciat a seguir al Repartidor per no estar disposat a pagar l’import de la reparació de l’edifici. Muntant que s’ha disparat, tot sigui el dir-ho, fruit de no haver-hi invertit més que el just i necessari des de la seva inauguració el 1925 malgrat ser instat insistentment a rehabilitar-lo des de la ciutadania. L’Ajuntament, efectivament, és el propietari, però Correus era l’usufructuari des de la seva construcció i no està exempt de culpa.

Ara, la ciutadania es troba que s’ha deixat sense servei de Correus el barri i que la part de l’Hospitalet que viu al límit amb Cornellà ens hem de desplaçar gairebé dos quilòmetres a fer els tràmits a la nostra pròpia població o, directament, anar a la comarca del costat -encara més lluny- simplement perquè se’ns ha mentit vil i descaradament.

Possiblement a l’administració de Correus -a la qual se li hauria de recordar que encara és un servei públic tot i estar participada- les nostres queixes li entrin per una orella i li’n surtin per l’altra, tenint en compte que si és capaç de tenir només 4 estafetes obertes per a una població de 250.000 habitants (quan el 2008 se’ls va aconseguir forçar a obrir la cinquena!), és que pocs escrúpols mercantils li queden.

Ara que Correus no pretén tornar-hi (Invertir en una nova estafeta? Apa, ves!) no queda una altra opció que esperar que l’Ajuntament aprovi el canvi d’usos i un pressupost de reforma amb la màxima urgència possible, per que l’edifici pugui ser utilitzat de nou i no hàgim d’esperar que s’enfonsi per poder actuar-hi, com tantes altres vegades ens hem trobat amb el nostre patrimoni.

Gràcies, Correus, pels 86 anys de servei. Gràcies per haver-nos mentit. Gràcies per haver-nos pres el pèl.

Gràcies.

Lloc on s'ubicava el Lleó de bronze a l'edifici de Correus de la Plaça del Repartidor a l'Hospitalet

Lloc on s’ubicava el Lleó de bronze a l’edifici de Correus de la Plaça del Repartidor a l’Hospitalet

Un arbre a l’Hospitalet? Poseu-vos un casc…

Si vostès passegen pel carrer Riera de la Creu de l’Hospitalet, entre Bruc i Avinguda Josep Tarradellas, podrà observar com hi ha instal · lats dos pals d’uns cinc metres d’alt. Bé… per ser exactes, no són pals, sinó dos plàtans d’ombra que per “l’art” de les serres mecàniques del servei de parcs i jardins de la ciutat han estat reduïts a dos simples pals. Per llogar-hi cadires.

Arbres al barri de Collblanc a l'Hospitalet

Arbres al barri de Collblanc a l’Hospitalet

 Per sort o per desgràcia, tinc una afició per la botànica en general i pels arbres en particular, fins al punt que cultivo arbres bonsais perquè no tinc possibilitat de tenir el meu propi jardí botànic. Això em dóna cert criteri per veure quan i on es cuiden els arbres correctament, i en aquesta ciutat, simplement no ho estan… amb el perill per a la seguretat ciutadana que això comporta, és clar.

Un arbre, en un carrer d’una ciutat, ja només per la contaminació que ha de suportar diàriament i que els debilita enormement, implica que necessita unes cures especials. No obstant això, els serveis municipals encarregats de mantenir-los en el millor estat possible, en lloc de cuidar-los, els perpetren autèntiques aberracions a mans de presumptes professionals que, en realitat, no són tals, sinó simples talladors de branques a preu fet.

Poc importa que els talls de poda estiguin mal fets, poc importa que l’arbre estigui infectat de dalt a baix durant mesos embrutant tot el que estigui sota i infectant a tots els arbres del carrer, poc importa que estiguin podats a deshora, poc importa que els dissenyadors urbans escullin sempre espècies no mediterrànies. Sembla que mentre s’estalviï en pressupost i es podin cinquanta arbres en deu minuts, la resta no importa. Ans al contrari.

Una poda incorrecta i sense protecció de la seva ferida, vol dir que aquest arbre acabarà podrint la branca o el tronc, pel que presenta un seriós risc per a la ciutadania. Que una petita branca es podreixi, no té més importància, però que caigui una branca de centenars de quilos és, com a mínim, per tenir-ho en compte. Si a aquesta deficient cura sumem els continus talls d’arrels provocades per les més contínues obertures de rases a les voreres, això vol dir que en comptes d’amables proveïdors d’oxigen per als nostres pulmons, el que tenim siguin autèntiques bombes de rellotgeria que poden caure a sobre seu a la més mínima ventada. La cosa no és intranscendent.

En definitiva, un arbre urbà no és una cosa per prendre a la lleugera i menys en una ciutat amb la densitat de l’Hospitalet, però el nostre ajuntament sembla que no sigui capaç de veure-ho. Passegeu pels nostres carrers i mireu cap amunt, veurà com els arbres que estan en perfectes condicions es poden comptar amb els dits d’una mà. Per si de cas, la propera vegada que bufi una mica fort el vent, tregui el seu cotxe de sota.

Consell d’amic.

Agua pasada no riega calles

¿Usted se acuerda cuando fue la última vez que le regaron la calle? ¿Si? Pues he de decirle que si usted vive en L’Hospitalet y se acuerda de cuando se encontró por última vez su calle regada por las brigadas de limpieza del Ayuntamiento, es un auténtico privilegiado.

Regant i sanejant carrers

Regant i sanejant carrers

Desde que empezó la crisis, la periodicidad del riego y limpieza de las calles se ha ido alargando progresivamente hasta casi llegar a desaparecer, como si la necesidad de sanear las calles fuesen cada vez menos importantes. Aún me acuerdo de aquellos años en que, personalmente tenía que pelearme continuamente con los operarios del riego de calles porque me metían el chorro a presión por debajo de la puerta de mi tienda hasta dos veces por semana. Ahora, por desgracia, todo aquello es…¿cómo decirlo? ¿agua pasada?

Efectivamente, yo ya no tengo tienda, ni trabajo, y el agua, las calles de la ciudad la ven siempre y cuando llueva o cuando la lotería ha caído en el barrio y un camión se ha dignado a hacer un baldeo “del que ve la suegra”. Primeramente era dos veces por semana -cosa la cual considero una exageración-, posteriormente pasó a uno a la semana, luego a cada quince días y así progresivamente hasta llegar a la situación actual en que pasa una vez al mes, siempre y cuando no llueva, porque si llueve…¡para qué nos vamos a molestar!

Se puede aducir que los presupuestos son más cortos cada vez, pero cabe recordar que las necesidades de saneamiento de L’Hospitalet continúan siendo las mismas, por no decir que han aumentado gracias a la urbanización obsesiva de cada vez más partes de la ciudad. Por contra, en vez de dedicar recursos a las necesidades higiénicas reales del municipio, se racanean cicateramente del riego de calles, dedicándose estos recursos a elementos propagandísticos como el omnipresente L’H-ON, a pesar de ser totalmente ignorado, incomprensible e inútil para el grueso de los hospitalenses.

Tal vez fuera bueno recordar a nuestro ayuntamiento que, menos medallas y más agua, porque, aunque parezca mentira, agua pasada no riega las calles.