Categoria: Salut

26 dones han estat assassinades per violència de gènere aquest any!!!

És un titular prou important perquè tots i totes prenguem consciència i ens preguntem què està passant?

Són 26 dones, 26 vides humanes, no són dones mortes per accident, ni per la naturalesa, ni per malaltia, ni per atzar, són 26 dones assassinades per homes masclistes, per una ideologia dominant i massa integrada socialment, pel Masclisme, que alguns intenten amagar o negar la seva existència. Un masclisme que les institucions d’aquest Estat i de tots els països promocionen des de les seves estructures, des de totes les seves estructures, el potencien i el consenten.

Des d’aquí vull fer una crida a tots els moviments socials, una crida a una mobilització conjunta i contundent. Les accions puntuals de denúncia just després del feminicidi, són molt necessàries per evitar un oblit ràpid i selectiu, però són insuficients.

No a la violència de gènere!

No a la violència de gènere!

Però també, exigir al govern local i a la seva vinculació amb la Generalitat, que posi els recursos necessaris perquè les dones denunciïn el que els hi està passant i estiguin protegides durant i després de tot el procés.

Les dones no denuncien per la POR, pànic i terror a les represàlies de l’agressor masclista, perquè després de sortir de l’edifici judicial es trobarà SOLA.

Tampoc denuncien per la manca de sensibilitat, informació i de protecció a tots els nivells: No es disposen els mitjans necessaris per a protegir a víctimes i testimonis. La formació dels i les professionals que atenen les dones (sanitaris, seguretat, legal, etc.) en prevenció i sensibilització de violència de gènere, és fonamental.

I per últim, deixo la més important, per la manca de recursos; ja siguin d’atenció especialitzada, com recursos de tots els tipus (habitatge, treball, ajudes econòmiques, psicoterapèutics…). Manca de recursos!!!!.

Això augmenta la dependència vers l’agressor i la única forma de supervivència per ella i els seus fills és retirar la denuncia i reprendre la convivència. Això succeeix -segons el CGPJ en un 11’7% dels casos de violència de gènere- perquè algunes dones en situacions de violència depenen econòmicament del maltractador i la situació actual no afavoreix la independència i autonomia de les dones que es separen.

Les dones pateixen molt més la crisi. Com poden pagar un lloguer elles soles, assumir totes les despeses de la criança, conciliació vida familiar i laboral…i cent inconvenients més del sistema actual, amb una ajuda de 400 euros?

Prou violència contra les dones!

Prou violència contra les dones!

Share on FacebookShare on Twitter+1Pin it on PinterestShare via email

Para vivir mejor: Sí a la Independencia

Nuestra gente lo está pasando mal. Los ciudadanos de Cataluña están sufriendo una doble crisis, la provocada por la economía especulativa y la provocada por el expolio fiscal.
Desde el punto de vista económico, Cataluña sufre una pérdida anual de 16.000 millones de euros en esfuerzo fiscal de la ciudadanía y empresas catalanas que recauda el Estado español y no revierten en servicios e infraestructuras en Cataluña. Si a esto sumamos que el Estado español incumple sistemáticamente la ley y deja de ejecutar una gran parte de lo  que presupuesta en Cataluña, tenemos una asfixia económica cada vez más grave. Asfixia que se traduce en más recortes, menos servicios públicos y menos cohesión social.jubilados
Una Cataluña independiente no es una solución mágica a todos nuestros problemas pero supondría tener todas las herramientas para vivir mejor y hacer un salto adelante importantísimo en nuestro Estado del Bienestar incluso en circunstancias adversas como las actuales.
Disponiendo de todos los recursos que generamos y con capacidad llena de administrarlos, podríamos:
-Garantizar y, hasta todo mejorar, el pago de las pensiones, ahora en peligro por la mala gestión del gobierno estatal.
-Disponer de todos los recursos para ponerlos al servicio de las personas y revertir todos los recortes en sanidad, educación y servicios sociales y hacer nuevas inversiones en estos ámbitos, universidades, innovación y tecnología, etc.
-Invertir en las infraestructuras que el país necesita para reactivar la economía y salir de la crisis.
Un Sí a la independencia para construir una República Catalana de personas libres, con derechos garantizados para todo el mundo y con mayor cohesión social.

Share on FacebookShare on Twitter+1Pin it on PinterestShare via email

No està tot fet

En els darrers anys hem vist avenços significatius en el reconeixement i consolidació dels drets LGTB. Són molts els països que han iniciat el procés cap a l’equiparació legal del matrimoni, des de Nova Zelanda a Argentina, passant per Sud-àfrica o els EUA, on el debat encara és obert.

Però l’equiparació legal no és cap garantia de respecte dels drets LGTB, que formen part en definitiva dels Drets Humans. Lluny d’això, sovint provoquen el sorgiment de protestes i contestacions reaccionàries que demostren que només amb la llei no es resolen les discriminacions, no només del tipus legal, cap al col·lectiu LGTB. El recent cas de França ha estat paradigmàtic.

AFP/Gérard Julien

AFP/Gérard Julien

El mite construït al voltant de la idea de la République Française, amb la llibertat, igualtat i fraternitat per bandera, s’ha esfondrat sorollosament en tot el procés d’aprovació del matrimoni igualitari. S’ha organitzat tot un moviment reaccionari contra l’equiparació legal, ni poc nombrós ni molt menys pacífic. Res de nou, ja ho vam sofrir quan es va iniciar el procés a casa nostra, amb manifestacions encapçalades per sotanes i misses multitudinàries, que qüestionen el principi bàsic de la separació de la religió, d’alguns, de l’esfera civil, que és de tots.

Integrisme ultracatòlic, extrema dreta i parafeixisme, units en contra dels Drets Humans, i recorrent fins i tot a la violència i les agressions físiques pel sol fet d’anar agafats pel carrer de la mà. I en contra d’això, el reconeixement formal mai serà suficient. Ens enfrontem a una homofòbia latent  que, tot i que no sempre s’evidenciï o no se li doni importància, existeix. I quan es manifesta ho fa violentament.

S’ha avançat molt, moltíssim. Però no tot està fet. Hi ha encara moltes lluites silencioses, en les escoles, en la família, al lloc de treball o en molts altres àmbits més enllà de les grans ciutats, on encara avui dia queda molt per fer. Per això és necessari tirar endavant una llei contra l’homofòbia, que vagi més enllà del reconeixement de drets, i que implementi mesures i accions per a fer front a les discriminacions quotidianes.

Poder casar-se amb qui vulguis està molt bé, però està encara millor no haver de patir discriminacions a la feina, o poder besar la teva parella sense por a ser víctima d’insults i agressions, com els hi va passar a dos joves fa dos anys a l’estació d’Av. Carrilet aquí a l’Hospitalet. L’homofòbia avui encara surt barata: l’agressor només pagarà 90€ i 12 dies d’arrest domiciliari.

Share on FacebookShare on Twitter+1Pin it on PinterestShare via email

Violència masclista.

Crec que estareu amb mi, en que massa sovint escoltem que l’atribució de la conducta violenta és a causa de les drogues, l’alcohol, o com a conseqüència d’una provocació prèvia, resultat d’una instigació, a causa de l’atur, l’aïllament o directament lligat a problemes de salut mental…
Tots aquests factors, sens dubte que són facilitadors, desinhibidors o factors de risc de la conducta violenta, però, en cap cas són les causes de la conducta o comportament violent. Les persones que treballem per eradicar aquesta xacra, estem cansades de veure que la violència està rodejada de prejudicis que condemnen les dones i justifiquen als homes violents. Aquests mites que mostren a dones escollint ser maltractades o gaudint de la violència que pateixen, ens fan tenir una predisposició negativa davant d’elles, provocant en la societat un efecte insultant no sols per les víctimes de la violència sino per totes les dones.

Acció contra la violència masclista a la Rambla Just Oliveras de L'Hospitalet

Acció contra la violència masclista a la Rambla Just Oliveras de L’Hospitalet

Les causes de la violència, són estructurals i les de la violència masclista són complexes i múltiples. El comportament violent, està totalment condicionat i és fruit de l’aprenentatge social, i la societat és responsable i condiciona a la persona, tots els agents socialitzadors condueixen a la persona, construeixen la seva personalitat, les seves creences, i evidentment el ventall de conductes, sobretot la conducta violenta, i molt excepcionalment  la conducta pacífica, el seu antònim tant i tant oblidat en aquest món.
Exercir o no la violència és responsabilitat de cada persona, i evidentment cada persona està dins d’un sistema, un sistema violent, patriarcal i classista. Per tant totes les persones que formem aquest sistema també tenim una responsabilitat si no lluitem contra la violència: econòmica, social, masclista…Com més rang ocupis com a professional dins la piramide social, més responsabilitat tens, com més visibilitat tinguis en els mitjans de comunicació,més responsabilitat tens en la lluita contra les violències masclistes.
Per tant , les administracions, els governs locals,  haurien de mostrar  una preocupació real cap al fenòmen de la violència masclista i amb real, vull dir programes dotats de pressupost per poder desenvolupar amb eficàcia i rapidesa. Les dones que pateixen maltractament necessiten respostes, acompanyament, assistència jurídica, sanitària, i no burocracia, llargues esperas i poca sensibilització.

Share on FacebookShare on Twitter+1Pin it on PinterestShare via email