Generacions de L'Hospitalet

L”Hospitalet és el que es gràcies a l”esforç i a la voluntat de persones que, en un moment de la seva vida, van decidir buscar un futur millor o una alternativa a la precarietat.
Recordo que, de petita, els meus pares em deien que Collblanc (el barri on jo vivia) era la “Murcia chica” ja que moltes persones vingudes d”aquesta zona es van instal·lar allà. La meva mare, de fet, era filla de murcians.

L

L”escola catalana a L”Hospitalet, model d”integració.

El que jo vaig viure, es que els barris es van fer grans gràcies a que van començar a venir, fonamentalment, molts andalusos. Vaig créixer envoltada de bars amb noms com “la Casa de Baena”o “el rincon andaluz”, la Murcia chica va quedar petita front aquesta onada de nouvinguts.
En aquella època, la delinqüència, els robatoris, les bandes… eren el nostre dia a dia. Us recordeu? A cada barri hi havia una banda… Nosaltres, la gent de l”Hospitalet, vivíem aquest fet amb normalitat. No teníem por de caminar pel carrer i teníem certa immunitat en el nostre barri…. Però, això sí, era complicat convidar algun amic de fora ja que, sovint, manifestava que era perillós venir aquí. No entenien, tampoc, com a mi m”agradava i em sentia orgullosa de ser de L”Hospitalet

Quan vaig començar la Universitat els meus amics em deien coses com ara:
– Hi ha molts emigrants i són perillosos. Roben, violen…Uff , mala gent. Són l”escòria que no volen allà a baix.
– No volen aprendre català. No s”integren, estan tot el dia escoltant flamenc i picant de mans. Son cridaners i no respecten els nostres costums.
– Treballen en negre i son els que mes ajuts demanen. I després a comprar el terreny a Segur o Cubelles o Cunit… A costa de carregar-se les reivindicacions que nosaltres havíem aconseguit prèviament.

– Treballen per menys diners i fan que els amos els contractin i ens baixin els sous.
– Ve un i , al poc temps, arriba la resta de la família i omplen els pisos amb moltes persones.
– Tenen un munt de bars “guetos” a tos els carrers.
– Només volen viure del “cuento”…
– etc…
Us sona? A mi si… Fa uns anys he tornat a sentir exactament el mateix, amb matisos i potser alguna diferència però ben petita… en lloc de parlar de bars-guetos, parlem de locutoris i badulakes i sovint de colors de pell diferents o indumentàries que ens sobten… Però el discurs de molts és gairebé el mateix… Quan a vegades comento això obtinc una resposta ben curiosa: és diferent… ells eren espanyols i aquests no…Em pregunto (com a néta d”unes persones que van venir a Catalunya a trobar un futur millor per als seus) Son tan diferents? La diferència a buscar la sortida a la precarietat només la marca el lloc de procedència?

Campanya racista al barri de La Florida de L

Campanya racista al barri de La Florida de L”Hospitalet

Ara, malauradament, estem en una època de crisi i s”han de buscar culpables… Igual que va passar amb Hitler i els jueus, hi ha alguns (com ara Plataforma per Catalunya) que, aprofitant la vulnerabilitat de certs col·lectius, exerceixen un discurs populista que els fa obtenir vots… Quina forma de manipular no? I sobre tot quina por… No paro de pensar (coneixent la història) que Hitler va començar igual que ells… per a posteriorment guanyar unes eleccions. El final el sabem tots…. Com els podem parar?

Em pregunto. Realment la culpa la tenen els emigrants o la té el sistema? Un sistema basat en l”existència de pobres i rics. Contra qui hem de carregar? Contra el que està pitjor que nosaltres?
Hem de lluitar contra els “altres” pobres?. Sovint sento coses com: S”emporten les beques. No creieu que mentre estem dient això ens oblidem de demanar una escola publica de qualitat amb llibres gratis per a tothom?. La lluita del pobre contra el pobre que li diuen. Mentre estem enfrontats uns als altres no demanem el que ens toca…

Crec sincerament que hem de dir no a aquesta manipulació Em sembla que hi ha qui s”està rient, i molt, de tots nosaltres.
Torno a preguntar . Com ho parem?

Violència masclista.

Crec que estareu amb mi, en que massa sovint escoltem que l’atribució de la conducta violenta és a causa de les drogues, l’alcohol, o com a conseqüència d’una provocació prèvia, resultat d’una instigació, a causa de l’atur, l’aïllament o directament lligat a problemes de salut mental…
Tots aquests factors, sens dubte que són facilitadors, desinhibidors o factors de risc de la conducta violenta, però, en cap cas són les causes de la conducta o comportament violent. Les persones que treballem per eradicar aquesta xacra, estem cansades de veure que la violència està rodejada de prejudicis que condemnen les dones i justifiquen als homes violents. Aquests mites que mostren a dones escollint ser maltractades o gaudint de la violència que pateixen, ens fan tenir una predisposició negativa davant d’elles, provocant en la societat un efecte insultant no sols per les víctimes de la violència sino per totes les dones.

Acció contra la violència masclista a la Rambla Just Oliveras de L'Hospitalet

Acció contra la violència masclista a la Rambla Just Oliveras de L’Hospitalet

Les causes de la violència, són estructurals i les de la violència masclista són complexes i múltiples. El comportament violent, està totalment condicionat i és fruit de l’aprenentatge social, i la societat és responsable i condiciona a la persona, tots els agents socialitzadors condueixen a la persona, construeixen la seva personalitat, les seves creences, i evidentment el ventall de conductes, sobretot la conducta violenta, i molt excepcionalment  la conducta pacífica, el seu antònim tant i tant oblidat en aquest món.
Exercir o no la violència és responsabilitat de cada persona, i evidentment cada persona està dins d’un sistema, un sistema violent, patriarcal i classista. Per tant totes les persones que formem aquest sistema també tenim una responsabilitat si no lluitem contra la violència: econòmica, social, masclista…Com més rang ocupis com a professional dins la piramide social, més responsabilitat tens, com més visibilitat tinguis en els mitjans de comunicació,més responsabilitat tens en la lluita contra les violències masclistes.
Per tant , les administracions, els governs locals,  haurien de mostrar  una preocupació real cap al fenòmen de la violència masclista i amb real, vull dir programes dotats de pressupost per poder desenvolupar amb eficàcia i rapidesa. Les dones que pateixen maltractament necessiten respostes, acompanyament, assistència jurídica, sanitària, i no burocracia, llargues esperas i poca sensibilització.

La situació està canviant

El procés va avançant i cada vegada hi ha més posicionament identitari a tots nivells. Quan persones de fora de l’àmbit polític com  en Dyango, en Ferran Adrià o en Joan Pera s’han manifestat darrerament  defensant la possibilitat de realitzar una consulta democràtica a la ciutadania de Catalunya per al seu futur proper, vol dir que el procés va madurant. No només per la seva resposta, sino també per l’interès que està agafant el procés fora del Principat. Es pot palpar un major neguit social pel progrés nacional que es nota quan he tingut l’oportunitat de desplaçar-me a Madrid. És més freqüent rebre preguntes sobre com està tot per casa, i quina ferum fa tot plegat.

Parada de l'ANC a La Farga de L'Hospitalet

Parada de l’ANC a La Farga de L’Hospitalet

La pressió económica que està imposant el govern de l’estat a la Generalitat està suposant l’aplicació de retallades socials que està notant tota la ciutadania, sobretot les classes amb menys recursos que cada vegada és un percentatge més elevat de la població de l’Hospitalet.
L’assemblea nacional catalana està treballant a peu de carrer per fer arribar un missatge que, sense demanar el vot per cap partit polític, vol fer notar que el dret a decidir és un dret fonamental per implicar la ciutadania en les decisions polítiques i socials que ens afecten de primera mà. L’únic posicionament d’aquesta entitat és aconseguir que, en cas d’una consulta per la independència de Catalunya, el percentatge de població a favor sigui el més elevat possible. Per aconseguir aquest objectiu està fent una feina molt important fent paradetes informatives a tots els barris de la ciutat, i actes amb col·lectius de possibles indecisos per intentar-los convencer cap a un posicionament més racional que emocional.